Fins al 15 de febrer es pot visitar una exposició fantàstica a l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs) de Lleida sobre el cineasta i artista genial que va ser David Lynch, on es proposa un recorregut visual pel seu univers oníric i surrealista de moltes de les seves obres fílmiques. L’estètica i la presència de l’univers de “Twin Peaks” cobra molt protagonisme amb una sala dedicada exclusivament al fenomen que va representar aquesta creació visual en els anys 90. A més podem gaudir de la contemplació de litografies del mateix autor on queda reflectit el seu esperit i expressió artística. Si passeu per Lleida no us la podeu perdre.

Bon dia i bon any nou a tothom! Espero que hagueu tingut molt bona entrada d’any.

Adjunto el vídeo que he rodat per a aquesta última pràctica de l’assignatura de Creació de Vídeo. És un muntatge que ha estat gravat en les instal·lacions de Nürburgreen Indoor, un centre públic on es fan concentracions de cotxes i motos entre moltes altres activitats com ara karting, bolera, màquines recreatives…

He volgut fer aquest vídeo per mostrar que el món del motor no és un ambient dolent, no fa falta fer cap cosa dolenta per passar-ho bé, simplement passant temps amb gent del teu voltant, apreciant la vostra passió.

Dit aixó, espero que us agradi! i que tingueu un molt bon 2026 ple d’alegries i treball!

Bones, sóc el Darío i us presento la meva proposta audiovisual per la PAC 2: Amb un clic, quina és la teva història? compartida al meu instagram personal.

La peça musical “Chill Synth” m’ha inspirat en crear un clip audiovisual on la música marqués el ritme de la imatge. Està gravat des d’un punt de vista de la càmera molt subjectiu, perquè el context narratiu així m’ho demanava. La producció audiovisual es presenta com un pla seqüència on el personatge ens mostra el trajecte que ha de fer des del punt d’inici on observa el campanar de la Seu Vella de Lleida fins arribar a dalt de tot del campanar. Tot un trajecte fet en quasi mitja hora, condensat en un minut i 1o segons.

Espero que us agradi.

https://www.instagram.com/p/DSQF-ObiEuTgFEV7FoeYwTYeQsjY6hm8o9wGYk0/

Un dels meus grups preferits de l’adolescència ha estat Els Pets. Aquest any estan fent una gira per celebrar els seus quaranta anys dalt de l’escenari i el dia 6 de desembre vaig assistir al concert que van fer a Valls, on van interpretar els discs Bon dia i Agost. En aquesta peça vull descriure com és l’espai on es fa el concert, des del moment que s’hi accedeix fins que comença a sonar la música.

Bona nit,

He creat un clip vertical on coreografio la meva rutina diària amb una pista de chill synth com a fil conductor. Cada acció és breu i cau al ritme de la música per mantenir una lectura ràpida en mòbil.

https://www.tiktok.com/@dinovictorr/video/7582311197488336150?is_from_webapp=1&sender_device=pc&web_id=7582310188109202966

SINÒPSIS:

Un recorregut arreu del Castell de Torre Baró, revela un espai ple de
memòria i contrastos. La càmera, actua com a protagonista, explorant les
diferents característiques d’aquest castell, fent un recorregut al voltant del
castell, mostrant la bellesa d’aquesta construcció antiga, i les vistes que
donen a tota Barcelona. El vídeo, és un viatge per un espai en que tot i el pas
del temps, manté la seva història i força.

Bona tarda a tothom! Adjunto el meu videoclip. Aquest tracta sobre un recorregut arreu del Castell de Torre Baró, una construcció que va començar a el·laborar-se al 1905.

En aquest vídeo, la càmera actua com a personatge principal, i aquesta deixa veure les maravelles que convinen la natura i la civilització, tot això convinat amb una il·luminació càlida, provinent de la posta de Sol.

Espero que us agradi el meu treball, i espero veure també els vostres!

Deixo també el link directe per poder visualitzar-lo a YouTube, que és la plataforma que he escollit per pujar-lo.

Una parella està asseguda al sofà de casa veient, com cada nit, un nou capítol de la seva sèrie preferida. De cop, el soroll del timbre els interromp aquesta rutina sagrada just quan estaven en el moment més interessant. Cap dels dos vol moure’s del sofà, però algú ho haurà de fer…

Una escena quotidiana convertida en duel, un joc de mans en lloc d’un revòlver i uns personatges ben lluny de portar barret i muntar a cavall. Aquest és el resultat d’un western cuinat a casa:

Dos amics caminen per un camí tranquil mentre la nit enfosqueix la ciutat. Un d’ells s’atura de sobte i el silenci s’imposa. Una conversa muda desperta un vell record que mai no va desaparèixer. Les mirades es creuen, les passes s’alenteixen. Finalment, tots dos s’acosten ràpidament, però l’escena es talla abans de saber si es retroben o s’enfronten.

Aquest repte, ha estat molt enriquidor, en quant a tot el que he après durant tot el procés. El procés, ha estat una mica complicat, ja que mai havia fet res igual, però penso que ha sigut una molt bona experiència per aprendre, i creixer tant personalment com professionalment. He d’agraïr a les dues companyes que m’han ajudat en la creació d’aquest repte, que són la Rim i la Lilu, les actrius que hi surten.

Sobre el procés d’edició, també ha estat complicat, ja que mai havia utilitzat el programari d’Adobe Premiere Pro, la qual cosa ha fet que hagi trigat més estona en editar tot el video, ja que he hagut de buscar videos per aprendre a realitzar certes coses, no obstant, l’edició és senzilla, i penso que ha resultat com m’esperava.

Dit això, hi adjunto tant el video com el dossier.