Inspirant-me en una seqüència de la pel·lícula El bueno, el feo y el malo, he volgut traslladar la idea de la matança entre persones a un context simbòlic: una partida d’escacs. En aquest cas, no hi ha armes, sinó estratègia. Qui mor? Qui perd la partida i, per tant, veu com se li elimina la peça del rei.

Un guanya, l’altre perd. Qui guanyarà? La vida és un joc, i com en tot joc, hi ha vencedors i vençuts.